Temps per escriure

Quan les ganes d'escriure em surten per les puntes dels dits, no necessit més que un tros de paper en blanc. Avui en dia, és fàcil tenir un ordenador al davant i aprofitar-ho; quan veus que ja no et pots escapar d'aquelles ganes amagades, que sempre has tengut, de vomitar frases enllaçades. N'hi ha que diuen que xerr tant perquè no sé estar sense contar coses; que això de periodista, és i era, només una excusa per explicar millor o pitjor el que va passant. Altres diuen ara, que mareig als clients de la jugueteria on faig feina perquè he après de memòria per a què serveix cada un dels jocs, i com variar aquest, si el nin creix i volem seguir jugant... Però que voleu que faci, si mai he hagut de menester res més que un cartró espenyat o un torcaboques de paper per deixar volar paraules amunt i avall. [...] I a vegades inexplicablement surt la màgia, d'altres no deixen de ser relats que poc o molt van contant els canvis que fa la meva vida. Avui, no podia estar ni un segon més sense ajuntar paraules, deu ser perquè amb la calor i la crisi, no tenc clients a qui contar les meravelles d'un joc al que mai he jugat.

PD: Ara és tan bon moment com un altre per començar a escriure una nova història...

Coincidències!

M'encanten les coincidències! Mirar al cel i que passi un avió. Trobar-te sense esperar-ho. Que em miris just en el precís instant en que jo he decidit mirar-te. Que el semàfor es posi en vermell; just quan el teu cotxe va rere el meu, i enviar-te un somriure a través del retrovisor. Que el tren passi pel pont just quan jo el travesso. Que a la platja hi hagi un forat perfecte com si m'esperes,... com si algú l’hagués guardat per a mi. Hi ha dies que tot roda. Hi ha dies que només saber que respires em fa feliç.