martes, 5 de junio de 2007


- ¡Deberías estar sonriendo!
- No me apetece sonreír.


- Sabes que no tiene motivos para tener esa cara.
- ¡Que sabrás tu! Además, es sueño, cansancio.


- No me mientas. Es cobardía, miedo.
- Nunca he sido una cobarde.


- Te equivocas. Tienes miedo constantemente. I te acobardas.
- Nunca he dejado de avanzar


- Avanzas como un bebe a gatas y ya no tienes edad. El miedo te frena y te impide luchar. ¡Levántate y camina, deja de agarrarte a excusas inútiles!
- No son excusas, es la realidad.


- ¿Que realidad? Sólo ves lo que quieres ver
- ¿I tu? Aclamas una valentía ajena.


- La tuya. ¡Vamos sonríe!
- No puedo, ... el miedo... Es tan fácil sentarse a esperar.


- Lucha, arriésgate. ¿Ya no te acuerdas? ¡Tu puedes! Sólo necesitas un empujón.
- Me cansas. Cállate, llevas demasiados días igual... me agotas.







Hoy por un momento te hice caso, aleje el miedo de mi vista y fui feliz. Y si en verdad no pierdo nada, ... y si lo intento y gano! Ay! Necesito pensar con calma. Mañana,... mañana te daré una respuesta.


Ahora déjame descansar, ¡si!, aquí sentadita viendo la vida, mis sueños,... pasar.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola estimadeta! m'ha fet ilusió que em posasis al blog! ja saps que me pts fer ses fotos q vulguis i q me se ficar dins un "paper" jejej tot i que aquesta ha estat coincidència... m'ha agradat s'escrit.. jo crec q hi ha vegades que somriure ens fa por, però saps perquè? perquè com a regla general cada vegada que ets feliç tens por a que en qualsevol moment se't foti dita felicitat i per això a vegades ens consta tant disfrutar d'allò que tenim. Se feliç es fàcil o difícil, depen de la persona. Però por a ser feliç... jo ne tenguda! Un beso escritora de primera! jo pensaria en fer un llibre...
T'estim ho saps no?
mua!

escribirmeayudaapensar dijo...

El més fácil es conformarse, viure planament i no lluitar per por a fracasar!

Però jo ja ho he decidit. La por, t'ha de servir per estar atent, no t'ha d'aturar!!

I somriure, Patry, sempre! Un somriure pot facilitar, moltes coses!

Hi ha somriures que pinten colors! I els colors fan més fácil la vida!

margalideta

tonina dijo...

totalment d´acord, mos hem d´arriscar, de lluitar pel que volem..i afrontar-nos a les nostres pors...so fem això, el somriure sortirà tot sol.
Moltes gràcies per tots els teus comentaris i ànims.
Jo m´apunt també a lo des llibre... a més aquest text fins i tot se podria representar... ens cobraries drets d´autor???